Paraules oblidades

Un relat de: Enric d'Oranies
Hores consumint-se en el vidre glaçat dels teus ulls,
la mà oberta al buit desolat
del silenci
que enfosqueix l’anhel llunyà
d’un cos estimat que perd
la vida.

Ens trobem en somnis inhòspits
solcats de llàgrimes,
el fràgil equilibri del final…

Desfaig el camí del desconsol
que em fa perdre’t cada dia
per refer els mots quan escric
paraules oblidades.

Comentaris

  • El meu cervell[Ofensiu]
    RATUIX | 18-12-2013

    filaria els mateixos pensaments sense paraules? de vegades em fa por pensar que les podria perdre, també. I potser llavors no sabria ni explicar com em sento. Un escrit preciós.

  • Mai s'oblida[Ofensiu]
    Parolaire | 14-06-2013 | Valoració: 10

    Enric, has descrit amb senzillesa què suposa retrobar les paraules justes, abans de que el fil es trenqui. Esplèndid.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Enric d'Oranies

Enric d'Oranies

6 Relats

30 Comentaris

11514 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70