Paralitic moribund...

Avui, 18 de juliol del 1941, compleixo 87 anys, els meus cuidadors diuen que hem faran una petita festa, i aixo es el que no vui, celebrar que fa 79 anys que estic en aquesta llitera sense poguer caminar o sentir la brisa entre els meus cabells..., i jo amb aquesta vida, prefereixo no tenir-la, he demanat la mort i me l'an denegat, me volgut matar, pero m'han salvat, es un tunel al qual no s'observa el final, estem en mitg de la guerra civil, i espero que entrin els soldats i hem disparin fins que la mort m'abrasi, m'han dit que per celebrar-ho, hem potarant fora, llavors una bomba va caure, matant als cuidadors i deixant-me sobre la gespa la qual vaig fregar i amb les forçes que hem quedaven , hem vaig anar arrastrant amb la boca, que la tenia m,es desarollada al utilityzar-la tant, fins a un basalt, on vaig ficar el cap, esperant, que l'ultima part d'oxigen sortis, pero va resultar que no podia, era molt, petit, la gent es va pensar que m'havia mort al no coneixe'm, d'aigua, inconcientment en bevia, i de menjar no hen necesitava, al final vaig morir de gran i d'ambruna al cap de dos setmanes d'estar allà, sol esperant l'eternitat.