Cercador

Llista categories

Pampallugues de silenci

Un relat de: Jofre

El matí escriu -sobre el mirall de l'aigua - pampallugues de silenci; i és que en l'absència, no puc llegir en la teva pell els plàcids batecs que, de la nit, en retenien l'ànima.

Em vesteix el dia amb una àgil lectura de records breus, que pessiguen del temps un vertigen etern; sense que res em captivi.

Visc del que és possible, i el desig no pesa si la il·lusió es fon.
Sóc un ingenu insaciable que t'amoroseix els cabells quan somnies.
Suau. Tendre. Real. Et prenc l'instant en què somrius per no oblidar-lo: perquè ja temia que seria, per mi, un tresor.
La solitud ve de lluny.
Els preludis de llum recullen secrets voleiant enmig de la nit; però, ara, són pampallugues de silenci que em xiuxiuegen, on és, qui, tota nua, escrivia amb vapor el meu destí.

Comentaris

Afegir comentari

Jofre,[Ofensiu]
brideshead | 07-04-2006
De moment, només dir-te que estic encantadíssima de veure't de nou per aquí, amb noves creacions, després d'una llarga absència...

Properament, vindré a recrear-me, de nou, amb la teva escriptura elegant i sòbria, impecable i exquisida.

Una abraçada, Jofre. Sigues molt rebenvingut!
Calma fugaç o fugacitat en la calma?[Ofensiu]
Maragda | 24-03-2006
Un relat breu i el.laborat que conjumina reflexió i poesia fent-ne una amalgama lluent i seductora pel lector; que tot i la seva fugacitat transmet una estranya sensació de calma, per què del qui narra se'n desprèn que tot i sentir la pèrdua profundament l'accepta amb resignació.
Un escrit molt reeixit, Jofre...
Bones!![Ofensiu]
Àfrika Winslet | 22-03-2006 | Valoració: 10
Caram! com és que no t'he llegit abans? Tot i ser curt m'ha encisat de principi a fi.

"...el desig no pesa si la il·lusió es fon..."

Em quedo amb aquesta preciosa frase, tens raó... Enhorabona pel relatet i espero tornar-te a llegir (i que em tornis a sorprendre!). Petons.
Com carícies suaus...[Ofensiu]
ROSASP | 21-03-2006
que la pell ja pressenteix abans de que arribin els dits...
Pampallugues d'instants capturats molt endins de la mirada, abraçades de llum arrecerades en lloc segur.
Sentiments i sensacions tan eteris com palpables, que immortalitzen amb pampallugues de silenci el batec del temps caduc.

Prosa poètica d'una tendresa embolcalladora, deixant a flor de pell la capacitat de sentir...

Benvingut siguis de nou!
Una abraçada!
Collons, tio![Ofensiu]
rnbonet | 16-03-2006 | Valoració: 10
Quina magnificència de prosa barroca! Quin
allau de figures!
M'he quedat bocabadat.
PS. Em sembla que no havia llegit abans res teu.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Jofre

101 Relats

397 Comentaris

147617 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Afegir a preferits

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >