Ostatge del teu esguard

Sóc ostatge del teu esguard,
captiva de la teva impaciència,
esclava de les teves mans fidels
i del frèndol poruc que m'arrossega

Malgrat m'acluquin els ulls
nenúfars verdejants,
cercaré amb delit l'esguard del teus,
abismes de foscúries.

Tant se val si tu i jo,
agermanats com dos àngels d'en Domenico,
portem al front el somriure mutilat
de l'absolut silenci.

Ningú escolta ja la meva veu.
I, tanmateix, m'enfilo en la buidor
d'aquesta tèrbola absència
que és la mort…