Òscar (2)

Un relat de: Noia Targarina


Òscar,
T’he estimat molt i encara t’estimo molt,
et trobo molt a faltar,
en cada moment,
em sento trista encara,
sento un buit en el meu cor,
he perdut i m’ha marxat la persona
que estimava més del molt sencer.
Sempre et recordo,
sempre em venen un munt de records
a la meva memòria,
m’agrada recordar-te en cada moment,
sempre miro la teva foto,
interiorment penso i em venen a la memòria
records de quan vam estar junts,
llavors em sento contenta
d’haver estat al teu costat
durant 35 anys,
des que et vaig conèixer
t'he estimat i t’estimaré sempre,
encara que no estiguis amb mi,
el records sempre estaran al meu costat
en els moments durs,
m’has deixat una empremta en el meu cor,
no t’oblidaré mai,
sempre et recordaré,
l’Òscar, el nostre fill, em recolza i sort en tinc
sempre et recordem tots dos,
també tinc la teva família
que sempre-sempre està al meu costat,
i no em deixen mai sola,
sort en tinc carinyo!

Carinyo meu!
Et trobo molt a faltar cada dia! Amor meu!
Que dura que és la vida!

Comentaris

  • Quina tristesa. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-03-2022 | Valoració: 10

    T'acompanye amb tot el meu cor la teua tristesa.
    És molt mal, sentir-se així tota la vida. Un poema molt trist.
    Cordialment.