orgasme de poema pianístic

Un relat de: Marc Freixas

poema, piano

paraula, acord


somriure musical
que algú escolta enmig del soroll


melodia, vers

nota, creació...

inspiració,
respiració,
expiració


art subliminal,
expressió quasi bé perfecte


èxtasi,
orgasme,
sentiment,
sensibilitat

Comentaris

  • el piano transmet molts sensacions, [Ofensiu]
    Lèvingir | 21-04-2008

    dels nostres cinc sentits.

    Lèvingir

  • Jo no diria quasi bé[Ofensiu]
    diesi | 21-04-2008 | Valoració: 10

    diria directament perfecte.

    El poso a preferits per poder escoltar sempre que vulgui aquests arpegis de sensacions que ens regales.

    Petons!

    #NaT#

  • pinzellades magistrals Marc[Ofensiu]
    llu6na6 | 02-12-2005 | Valoració: 9

    gràcies per lelgir-me i comentar-me. Ets molt respectuós i això diu molt a favor teu, marc.

    és original el teu poema.

    Són traços donats sàbiament. Amb decisió i fermesa.

    M'agrada molt que utilitzis imatges del món de la músical tan suggerent i misteriós.

    A mi la música em transporta per llocs i móns i sentiments insospitats.

    Molt bé Marc, endavant!

  • cada cop millor[Ofensiu]
    antoni masramon | 02-12-2005 | Valoració: 10

    hola marc, què tal la família. No m'he oblidat de tu. He trobat una estona lliure per a connectar-me a internet. EStic estudiant un altre cop.
    Pel què fa al poema és una definició exacte dels sentiments que se senten al tocar el piano.
    A veure si ens veiem un dia i podem tocar o tornar a escriure junts.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.