oració independentista

Un relat de: Marc Freixas

en el fons de les teves raons
jo tinc temps de parlar-te de jo

en el fons de les grans obsesions
tu tens temps de parlar-me de tu

en el fons de les portes del son
jo m'agafo a les claus del meu jo

en el fons de les mans del gran món
tu m'ensenyes a tocar-te el cos nu

en el fons del cos nu del teu cor
jo t'abraço amb les raons del meu temps

i en el fons de les raons del meu temps
tu m'abraçes amb les mans del gran món


jo tinc temps de parlar-te de jo,
tu tens temps de parlar-me de tu

jo m'agafo a les claus del meu jo,
tu m'ensenyes a tocar-te el cos nu

jo t'abraço amb les raons del meu temps,
i tu m'abraçes amb les mans del gran món


en el fons del jo del meu cos
sempre hi ha el tu del cor en l'amor

en el fons del jo de senyera
sempre hi ha el tu d'estelada en la terra

Comentaris

  • Família, salut, amics, amor i terra.[Ofensiu]
    antonvaitot | 26-08-2005 | Valoració: 8

    El poema és un molt bon joc de paraules, bona fòrmula la que has emprat per aconseguir-lo.

    M'ha agradat el tot del poema amb l'exclusió del títol, que més que "oració independentista" jo l'hagués titulat amb un altre nom menys significatiu ja que tot i que acaba amb aquest "extasi" el final no crec pas que sigui el tot del text.

    Seguiré llegint-te!
    Adrià.

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869332 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.