ORA ET LABORA

Un relat de: ELFONT
Feia temps que ho portava al cap, i per fi estava davant del monestir, sota l’arcada, entrant-hi amb la petita bossa d’equipatge. M’assignen la cel•la, on ho deixo tot, per fer una mirada rapida abans de dormir; volia llevar-me aviat per veure com eren les matines dels monjos.
De matinada surto travessant la foscor de l’esplanada cap a l’església, entro acompanyat d’un silenci i obscuritat absoluta, guiat per les espelmes; com un lladre m’atanso al reixat que em separa del Cor de la nau. M’assec en el primer banc, no estic sol, esverat veig que a l’altre costat de la reixa, hi ha els monjos, encaputxats, en silenci. Passo els minuts quasi sense respirar, abstret per la situació; i de sobte veig moure’s una figura que va venint cap a mi, que obre la reixa, caminant fins aturar-se davant meu. Penso incòmode que potser no hi tindria de ser, quan una veu greu em pregunta mirant-me de ben a prop :-Què ens voldreu acompanyar ? i de dins meu surt una veueta apagada, donant el si.
M’obre camí i jo el segueixo, traspassant i tancant la porta, pujant els graons fins arribar al Cor, on assenyalant-me un seient i un frare assegut, em diu: -Ell et dirà!. Jo me’l miro i fent-me un moviment ràpid de cap, m’insinua que agafi el llibre del reclinatori, un com el que te entre mans, ple de cintes. Penso: - entre tenebres, anem apanyats! De sobte veig que tots s’aixequen del seient, i plegant-lo, ara s’hi recolzen. Obren petites llumetes, per llegir el que semblen salms; i seguint una canterella, van recitant-los a dos veus, a banda i banda del Cor. Jo m’hi afegeixo com puc, i mentre canto penso lo extraordinari i emocionant que es aquest moment; fora a trenc d’alba, i jo dintre abduït, fent tots els moviments cerimonials, inclinant el cap, girant el cos, reclinant-lo en senyal d’obediència, entre salm i salm. Penso que si els de casa em veiessin, poc s’ho creurien...“Enrique el malo” com em deien entre els nebots, ara forma part de l’ofici diví, del “Ora et Labora”.

Comentaris

  • Benvingut al concurs[Ofensiu]

    Benvolgut relataire.

    Aquest és un missatge genèric a tots els nous relataires que participeu en el concurs.
    Per evitar duplicitats d'autors que no podem controlar, i per evitar possibles reclamacions que puguin presentar altres concursants, ens calen les vostres dades personals per seguir participant.
    Si es donés el cas de no rebre aquestes dades, el vostre relat podria quedar desqualificat.

    Esperem el vostre correu a concursos.arc@gmail.com


    Comissió Concurs ARC de microrelats

  • La mirada d'un nen[Ofensiu]
    Vitfo | 19-01-2021 | Valoració: 10

    Bon relat on ens evoca com hauríem de sentir i tenir sempre, la mirada que té un nen. Inquieta, curiosa, nerviosa. Ganes d'aprendre, viure i gaudir les petites coses de la vida.

  • Descoberta d'altres maneres de viure[Ofensiu]
    Manelfoo | 19-01-2021 | Valoració: 10

    La curiositat ens pot fer observar altres maneres de vida; en aquest relat, el lector no les observa només, sinó que les viu. És un relat amb un bon ritme i ben desenvolupat. Et felicito!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

  • Vocació truncada?[Ofensiu]
    Picote | 19-01-2021 | Valoració: 10

    El relat et transporta a la edat mitjana , quasi sembla que el frare quant obre la tanca del Cor ja no et deixará sortir mai mes... realtment hi ha algú a sota els habits encaputxats que envolten al protagonista o floten sols a la foscor ?
    Un relat que obra la porta a l’imaginació d’una gran historia . Un 10

  • Identitat col·lectiva[Ofensiu]
    Solsona Bot | 19-01-2021 | Valoració: 10

    Res és més trist a sentir-nos exclosos pels que ens envolten, i en contraposició, ens fa feliç que ens incloguin en un cercle tancat. En aquest cas un col·lectiu que desconeixem i que associem al secretisme. Una bona aventura i un bon relat!

Valoració mitja: 10

l´Autor

ELFONT

1 Relats

6 Comentaris

423 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor