Onades de tristor

Un relat de: SweetInnocence

Onades de tristor
dibuixant silencis
entre tu i jo,
esculpint poemes rancis
que voldrien parlar d´amor.

Voldria despertar-te
i acabar amb aquest malson,
poder dir-te:
"Ja n´hi ha prou
d´aquest color",
però no puc,
sé que no puc.

No tinc forces
ni per obrir els meus ulls...
com obrir els teus!
Cansanci? Decepció?
Potser resignació...

No ho sé,
però pesa massa...
i nedar contra corrent
és difícil si estàs sol.

Comentaris

  • just one breath | 12-01-2008 | Valoració: 10

    però que trist, que encissador, quina preciositat de poema! Tanta tristor, que has sigut capaç de transmetre. La manera com has aconseguit que senti cada paraula, uau, continua així, de veritat!

l´Autor

Foto de perfil de SweetInnocence

SweetInnocence

67 Relats

95 Comentaris

55782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Vaig néixer una nit d´octubre a Barcelona, al 1989... i vaig quedar per sempre més enamorada del mes i la ciutat.

"Guarda siempre en tu corazón un lugar para los sueños"

No hi ha molt que dir sobre la meva vida, només que sóc una noia com qualsevol altre, i que des que era petita, quan estic trista, acostumo a deixar anar els meus sentiments sobre el paper.
No crec que escrigui massa bé, però això d´escriure és una necessitat a més d´una passió, i un cop escrits acostumo a penjar-los aquí (si són en català) o al meu blog: www.vibracioneslunares.blogspot.com (si són en castellà).