Cercador
On vas, amb tanta presa ?
Un relat de: Avet_blau- Compartir:
On vas, amb tanta presa ?
Estava aprop del refugi d'Ulldeter,
I jo anava pujant lentament, cercant a les vores del camí
plantes noves, noves formes, paisatges i colors.
I vas passar accelerat, corrent...
sense mirar enlloc, despresa,
et vaig donar un: Bon dia !... però sense resposta.
En la teva precipitada marxa, no vares perdre un segon
Segur que tenies presa, molta presa.
El dia era esplèndid , solei i fresc, el camí pujava, lent i feixuc,
entapissat de neret, gencianes, i el terra d'un verd brillant;
el cel, a primera hora era d'un blau intens, molt net.
Jo hem recreava en mil flors i paisatges,
descobrint a cada pas nous horitzons, i guardant en la memòria
plantes encara per descobrir, estudiar i batejar.
Encara pujava lentament, quan tu ja baixaves, ràpid, suat, ansiós.
un: Adéu!! també sense resposta, i tu corrent muntanya avall,
menjaves una barra energètica, també amb neguit.
Al cim feia un temps màgic: Brisa fresca i núvols creixent,
La vista, imponent, accelerava el cor i feia parar el temps.
Dues àguiles precioses varen voltar sobre el cim del Bastiments,
Exhibint, sense moure una ploma, el domini del cel : seguint el camí del vent.
I mentre menjava dalt del cim un deliciós pa amb tomàquet,
assegut en un trono de pedres, et veia allunyar-te, lluny molt lluny, despresa.
Quan molt mes tard tornava a la Vall, tu devies ser ja camí de casa,
amb el cronòmetre ja guardat , i el record de temps, enregistrat...
Per el camí, has trepitjat sens saber, un grup de Gencianes Alpines blaves,
que es clar, tu no has pogut veure: com les àguiles, el núvols i el cel, o els isards...
Llàstima !,
t'has perdut lo millor del dia, lo millor de la vida, com sempre...
Avet_blau
Comentaris
-
Coincidim. [Ofensiu]Alberich | 18-01-2009 | Valoració: 10
El que s'agafa la muntanya com un repte amb el temps i l'espai, es perd un munt de sensacions meravelloses.
Es clar que darrera de la muntanya hi ha una certa filosofia de l'esforç, però una mica d'epicureisme li va la mar de bé per poder-ne gaudir sense presses ni competicions, que no siguin amb un mateix.
Gràcies pel teu comentari.
Salutacions,
Ramon
-
cal saber viure el moment[Ofensiu]maite masachs vendrell | 01-11-2007 | Valoració: 10
m'agradat ensopegar-me amb aquest poema, el contingut, te certes similituts amb un que vaig escriure jo, BALLA TRANQUILAMENT, m'agradat molt inclos m'ha fet somriure amb lo de la barra energetica. i tu des del cim un bon pa amb tomaquet disfrutant del dia ,la vista, les olors etc. ........ Ara fa dies que no escric degut ... els forts dolors d'esquena..... però ja passaran qui sap? potser demà ? ! ....
-
Ai, com m'acuso...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 23-08-2007 | Valoració: 10
de veure'm reflexada (sovint, però no sempre, per sort) en el personatge que corre i corre sense tenir temps per gaudir de les meravelles que l'envolten.
Bé, imagino i reflexionar-ho i posar voluntat en canviar-ho ja és un pas important. Veure'm com anirà la pràctica.
Un relat magnific, com tots els teus.
Una abraçada
Valoració mitja: 10
l´Autor
120 Relats
704 Comentaris
134758 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.
juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)
any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )
Avet_blau@yahoo.es (correo)
lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors