On vaig anar?

Un relat de: Noia Targarina


Hi vaig anar
vaig veure el rellotge d'arena que baixava,
i arran d'això passava el temps,
però no me'n adonava,
no me’n sabia adonar.
Vaig veure la inicial del seu nom,
escrita amb vermell,
vaig mirar enrere i em vaig pensar que el veia,
vaig enviar una carta
i vaig recordar el so d'una havanera,
venia l'hivern i tot eren records,
que narraven la meva història,
i em sentia com quan era una nena,
i tot era felicitat,
quan encara no sabia si vindria
i veuria la seva cara i el seu somriure!

Comentaris