On sóc.

Un relat de: xevivi
Duc tant de temps petint que ja no em recordo d'on vaig començar.
De tant en tant ploro dintre meu, de tant en tant en diverteixo dintre meu.
Sóc un lloco? sóc un escorpi? ,, no sóc res de tot això, al cap i a la fi?

Només entenc que mentre no sàpiga qui sóc no podré saber on sóc, i , per poder saber qui sóc prefereixó quedar-me al Limb que un bon dia fa molt, quan era un infant em varen mandar.

Jo, ja no vull portar més caretes, no vull riure perquè sí, no m'interessen els comentaris de feina, de politica, de la vida... Quina vida? la que ells diuen, o la que realmente existeix...

Em fa por mirar-me al mirall, em fa por sortir al carrer, em fa por trobar-te, perque ja m'he abasat a la vida buida, i tot acaba agradant.

Per tant, acepta aquesta carta d'acomiadament i pensa que a pesar de totes les meves mentires, el perjudicat major perjudicat, he estat jo.

Per favor no em tenguis més en conte, continua rient, continua menjant que aquest
narciciste s'en va.
adéu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de xevivi

xevivi

3 Relats

0 Comentaris

1770 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor