Cercador
Anem-hi
Un relat de: xevivi- Compartir:
Avui ha acabat la "festa" del seu acomiadament. Després de tants i tants d'ayns
seguint les normes, respectant (aparentment) la llei i "fent bonda", avui passa d'una vida a l'altre. Serà un nou Univers?---- Més bé no --- diu ell-- serà una bona merda.
- Ara jo , què puc fer? Ah, fer una nova vida. Però si ja hagués volgut una vida diferent a la meva, ja ho hagués procurat. De la mateixa manera que he dessenvolupat una part de mi mateix, la part que agrada "als altres", i he tingut un considerable èxit fins aconsseguir arribar ésser
segon cap del depertament de residus, ara què? Els altres em diuen que no serveixo, que puc estar malalt,i que m'he guanyat un descans...Ja! però si això era el mateix que jo els deia als altres! i gràcies a tal cosa he arribat on esteia fins fa ben poc....
Ara recordo el meu pare, ja mort, sabeu, ja també tinc pare. Em deia -Has guanyat als altres? has d'ésser com jo. "millor ho vull millor". --I jo, sí ho farè. Fora fantasies,
fora somnis. Vaig entrar dins la meva ment (dins la meva ànima) i vaig posar el program "societat::q7, psicologia social r5 i tot són habits". I ja em teniau en aquella
època, principis dels anys 80, més fred , tan intel·ligent i sobretot "triunfador" ho
tenia tot.
Els altres eren per a mi això : "altres" i les persones que jo respetava eren les mateixes que deien el mateix que jo volia dir-m'ha a mi mateix.
Tinc diners però no tinc la salut que tenia quan era jove, tinc amics, però sé que són com jo (quina vergonya), tinc "coses" (algunes segons la llei Real de la vida robades).
Sí ,si avui tornàs a començar a programar-me no posaria la part "societat", perquè la societat canvia i jo em consumeixó. Tampoc donaria fre lliure al instints, no sóc tant bona persona(l'edat et deixa dir les coses), però si agafaria el meu --jo-- aquest ridicul ésser que tots tenim, però que mai ens falti, i li diria : anem-hi si l'esperit o la mentalitat o el cervell és o són "estats de conciència" et vull a tu al volant, en que hagem de anar per camins diferents, perquè un dia quan tingui 58 anys pugui dir realment i pugui
començar un nova vida i a més, no hagui de renegar del que he fet.
seguint les normes, respectant (aparentment) la llei i "fent bonda", avui passa d'una vida a l'altre. Serà un nou Univers?---- Més bé no --- diu ell-- serà una bona merda.
- Ara jo , què puc fer? Ah, fer una nova vida. Però si ja hagués volgut una vida diferent a la meva, ja ho hagués procurat. De la mateixa manera que he dessenvolupat una part de mi mateix, la part que agrada "als altres", i he tingut un considerable èxit fins aconsseguir arribar ésser
segon cap del depertament de residus, ara què? Els altres em diuen que no serveixo, que puc estar malalt,i que m'he guanyat un descans...Ja! però si això era el mateix que jo els deia als altres! i gràcies a tal cosa he arribat on esteia fins fa ben poc....
Ara recordo el meu pare, ja mort, sabeu, ja també tinc pare. Em deia -Has guanyat als altres? has d'ésser com jo. "millor ho vull millor". --I jo, sí ho farè. Fora fantasies,
fora somnis. Vaig entrar dins la meva ment (dins la meva ànima) i vaig posar el program "societat::q7, psicologia social r5 i tot són habits". I ja em teniau en aquella
època, principis dels anys 80, més fred , tan intel·ligent i sobretot "triunfador" ho
tenia tot.
Els altres eren per a mi això : "altres" i les persones que jo respetava eren les mateixes que deien el mateix que jo volia dir-m'ha a mi mateix.
Tinc diners però no tinc la salut que tenia quan era jove, tinc amics, però sé que són com jo (quina vergonya), tinc "coses" (algunes segons la llei Real de la vida robades).
Sí ,si avui tornàs a començar a programar-me no posaria la part "societat", perquè la societat canvia i jo em consumeixó. Tampoc donaria fre lliure al instints, no sóc tant bona persona(l'edat et deixa dir les coses), però si agafaria el meu --jo-- aquest ridicul ésser que tots tenim, però que mai ens falti, i li diria : anem-hi si l'esperit o la mentalitat o el cervell és o són "estats de conciència" et vull a tu al volant, en que hagem de anar per camins diferents, perquè un dia quan tingui 58 anys pugui dir realment i pugui
començar un nova vida i a més, no hagui de renegar del que he fet.
