On miro?

Miro el cel i el veig estrellat,
els records em venen a la memòria,
són pensaments especials per mi,
no acluco els ulls,
i començo a pensar en tota la meva vida,
mentre veig que el crepuscle arriba,
i no és cruel,
és senzill,
escullo la meva manera de pensar,
els meus sentiments per sentir,
recordo la meva infantesa perduda,
com quan portava peücs en els meus peus petits,
i recullo els meus sentiments,
i sento l'olor dolça de la infantesa,
i em venen a la memòria pensaments tan dolços com el sucre,
i em sento feliç i contenta de recordar.