On hi tinguis l'olla...

Tornes a passar per davant. Tornes a mirar d'esquitllada i, com sempre, em trobes sentint la teva presència, girant-me de sobte i trobant els teus ulls.
Seguim intuïnt-nos.
Saps que a vegades em giro, instintivament, fraccions de segons abans que apareguis per la porta? Alguna part de mi no oblida alguna part de tu.
Saps que, sigui com sigui que es trobin, la meva mirada ja només pot defugir la teva. M'he de recordar sovint que t‘estic oblidant.
Hi ha tant a dir sobre el silenci que hem instaurat...
I no saps que no m'acotumo a aquesta nova normalitat. Que tota la serenitat és fingida. Que encara perdo el cap quan t'acostes. Que et desitjo com sempre ho he fet. Que em dol veure't marxar quan acaba el teu torn. Que m'encongeix l'estómac pensar que han acabat els dies dolços, quan m'esperaves per fer-nos petons lluny dels comentaris de l'oficina.