On era el laberint?

Un relat de: Noia Targarina


En un laberint dins del túnel
vaig veure un dèdal molt lluent
sentia algú que estava fent un diàleg,
sentia que el seu ego era molt gran
i elegia ser una persona especial per algú,
i ella era especial per a ell,
l'elogiava però la seva mirada era de gel,
sentia una gelada permanent quan es veien,
no sentia amor,
era gèlida la seva mirada,
no tenia cap idea d’aconseguir entre els dos amor,
i això que era una parella ideal!
Tots dos eren lleials, l’un a l'altre.
Era difícil conseguir l'amor entre ells.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer