Ombra de Desembre

Les hores passen, els minuts s'enfilen
i els segons s'abracen
a les broques d'un rellotge de butxaca
que penja d'una cadena rovellada
lligada a uns pantalons vells.

Avanç de vida.

Tic, tac, tic, tac..., i no tinc pressa.

M'he deixat anar per un instant
i s'ha parat el temps.
És dins del silenci que em desfaig,
em desdic i em desvisc;
l'essència del ser,
la llibertat del èsser.