Ohhh... La Paciència

és un fet amb la societat en què vivim. Cultivar la paciència i no deixar-nos arrossegar per "l'ara mateix" és imprescindible per poder gaudir de serenitat i benestar.

Un gran consell Joan.

Cordialment.

Rosa.

Millor descrit, impossible. Cert i molt cert tots tenim el nostre "sac de paciència" i és necessari identificar-lo de seguida. Malgrat això, quan ho fas t'adones que hauràs d'anar a omplir-lo sempre i tota la vida d'elements que l'omplin de paciència.
Salutacions,
Neus

I perdona, Joan, t'he posat un ofensiu per error. Procuraré fermanent que no passi més. Tots cometem errors, i jo més que la mitjana. Sóc una mica impetuós.

Si puc, suprimiré l'ofensiu.

Salut, company.

És un bastant bon poema. No per res li poso un 9.

És un poema senzill, que anima a reflexionar una miqueta, i que ens fa pensar en un dels valors de la vida: la paciència, que és similar a la perseverància.

Efectivament, tots podem treure molta paciència, "un sac", de nosaltres mateixos, si el trobem i ens animem a utilitzar-lo. El potencial d'una sola persona pot arribar a ser molt poderós; mireu, per exemple, a Bill Gates, que per fora sembla una senzilla persona, i per dintre és molt inteligent (i, es podria dir, una mica malvat monopolista).

Ens toca buscar una mica més de paciència, mai n'hi ha prou, i saber tirar endavant.

T'afegiré als preferits, nou amic meu. Ens veurem per aquí, espero!!

Ho descrius d'una manera prou generalitzada. Però és així... tu ho veus en punt radical.
Sí, s'ha de tenir "Un bon sac de paciència", alhora de veure les coses en un sentit estricte.
Molt bo, Joan.
Saluts