Odio recordar el que vull oblidar

Un relat de: Trossets del que penso

No et vull tornar a sentir la veu,
ni l'olor de la teva pell,
ni saber que penses en mi
quan ja ningú es fixa en tu
i la història ja escriu el fi.
Odio recordar
el que vull oblidar....
No et vull tornar a tenir
si he de tornar a patir
el no tenir-te al meu costat.
No vull semblar ridícula
d'amor no és mor ningú,
més la vida ens ensenya
que sovint estimar
ens despista el batec de cor
per la neurona del pensar
que es dins del nostre cap.
Sí, deixem-ho així.
Jo et deixo a tu
i tu em perds a mi....
Quina realitat més cruel
el saber qui deixa a qui...
En l'art d'estimar
la ira és el sentit
que convida a l'esperit
sempre a entrar en acció
quan no ens queda altra opció.
Odio recordar
el que vull oblidar
si ets el tu
amb qui no vull tornar a pensar.

Comentaris

  • sí, que no et mortifiquin més, a mi també em passa...[Ofensiu]
    teresa serramia | 02-05-2011

    és divertit i guaridor poder dir: deixa'm i no em tornis a fer patir...
    Trossets del que penso, m'ha agradat el teur relat, fresc, concís, directe, ple de seny i d'humor, penso...
    petons.

  • LA VIDA[Ofensiu]
    Krisalida | 22-04-2011 | Valoració: 9

    Cert és tot ,com la vida ,plena de patiments per arribar a ser feliç?no ens pàrem a pensar les coses abans de decidir o potser tot el contrari les pensem massa.
    Tot plegat és complicat com la vida mateixa,encara que molts cops nosaltres acabem per complicar-la encara més.