Cercador
Oda a la pèrdua d´algú estimat
Un relat de: Marc FreixasSento plorar cada lletra que forma part del teu nom;
accepto la tristesa que provoca el teu record,
en el buit que tinc dins l'espai del meu pobre cor.
( aquells moments em deprimeixen ).
També recordo la pluja de llàgrimes que queien dels ulls de la gent;
cada cop que algú pronunciava una lletra que marxava del teu nom,
es perdien milers de llàgrimes,
de tots els segons que prenen part dels minuts.
Han passat molts anys,
i encara em recordo de tots els instants que vam passar;
instants bons quan encara hi eres
( m'ajudaves a tirar endavant ),
instants dolents quan ens vas deixar
( vas obligar-me a recordar-te eternament ).
T'estimem;
i jo tan sols t'estimo per sempre més,
donant-te aquest poema líric
( aquesta oda ).
Comentaris
-
Paraules senzilles i que bateguen [Ofensiu]JoanaCarner | 01-04-2008 | Valoració: 9
Navegant he arribat a aquest poema. Paraules senzilles, i amb la seva senzillesa arriben al cor dels que hem perdut la persona estimada. Tens el privilegi de saber dir allò que altres només sabem sentir.
-
Gràcies[Ofensiu]Queca | 04-06-2004
Primer de tot et voldria donar les gràcies pel teu comentari, m'ha animat. Escriuré les dues parts que em queden no et preocupis.
També voldria donar-te les gràcies per escriure, per saber transmetre el que sents i compartir-ho tant bé.
Aquesta oda l'he sentit més meva que cap altre, ja que jo també he experimentat una pèrdua així, i tot i així, no en sóc capaç d'escriure sobre ell.
Així doncs, gràcies i endavant!!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869257 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.