Cercador
ODA A LA LLUNA
Un relat de: Pardinilla- Compartir:
Digue'm, gresol magnànim, perquè entristeixes.
Expressa'm, intrèpid, perquè has plorat,
El sol es mofa de la teva foscor, i pateixes
Els estels, prepotents, t'envien bressols de soledat.
Les llàgimes viatjen a través dels núvols
T'amagues vergonyosa abans d'actuar
Et disfrasses d'un color lluent planyívol
T'aventures per les tristes nits efectuar
Digue'm, llumenera, si ploraves avui de ràbia,
Si lamentaves no haver après a brillar sola
Digue'm envejosa, si creus viure en una gàbia
Si del sol creus haver-ne extret una braçola.
Confessa'm, dolça llimona, el teu turment,
Potser has plorat de tristesa, per no poder caminar
Digue'm si ets sents feixuga per ser el centre de tota la gent
O si creus restar pàl·lida al cel, mirant de poder volar.
Digue'm si tens son, i malgrat tot respires
si t'endormisques sumptuosa abans de marxar
Digue'm si passant les nits en vetlla el mires
i si l'estel t'enganya per sortir a ballar
Sé que sedueixes les begudes més tendres de l'orgull,
assaboreixes els colors que les llums dels fars recull.
I així, i malgrat tot, acompanyes ben galana,
els dos cantons de la vida:
A la nit de cortesia, i de dia, llumeta avergonyida.
l´Autor
6 Relats
6 Comentaris
3019 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
* El millor aprenentatge és l'equipatge del dia a dia, del pas a pas, i aquell el qual el pròpi bagatge ens anima a pensar i a conèixer.* Sovint, la tendència ens equipara de valors totalment errònis.
* Un futur, sense preguntes ni respostes, és un present inconstructiu.
* No tot és tan fàcil, pero ens
encaparrem en creure que definitivament, tot és impossible.
* Quan obres els ulls, i veus que el que tens sota els teus peus, ho és tot; respires.
* Ens entossudim en comprovar a cada segon, que els passos seguits, són eminentment correctes.
* Les paraules que més necessitem, sempre es pronuncien en silenci, i aquelles que menys ens convenen, solen revelar-se insolentment.
ANNA