Octubre es rosa

Un relat de: Celia Escribano
Columna del Diari de Gavà, "T''´HO DIC EN TRES-CENTES PARAULES"


Octubre es rosa. El rosa es el color d’una lluita molt especial i aquest mes volem tenyir, d’aquest color, tot el nostre voltant.

Comença així la commemoració del dia internacional contra el càncer de mama.

Arriba l’octubre i l’octubre es rosa.

Des de fa uns quants anys l’Associació Espanyola Contra el Càncer s’encarrega que les ciutats es vesteixin amb aquest color tan tendre per commemorar la lluita contra aquesta malaltia i de manera espontània empreses, comerços, persones i entitats es sumen a aquesta causa vestint la seva quotidianitat de rosa.

No serà estrany veure grans llaços roses al nostre voltant. Potser a les faroles de la ciutat, als aparadors dels comerços, als interiors de vehicles o a les nostres pròpies solapes.

Fora bonic que els propers dies divuit i dinou d’octubre tothom portés un llacet rosa i es sumés així a la causa.

I es que no només es un llaç o un color. En realitat es tot un símbol, una manera de parlar en silenci. Es el record d’aquells temps tan difícils. El triomf de moltes batalles guanyades i la bandera d’aquelles que vàrem perdre. Es el color d’una simbòlica motxilla, que portem a les nostres espatlles, plena d’esperança. La unió de milers de persones per un mateix motiu.

Tots junts lluitarem, un cop mes, contra el càncer de mama. I de ben segur que el bon rotllo podrà respirar-se pels carrers de la nostra ciutat, sobre tot els dies previstos per commemorar aquesta data tan especial.

Aprofito aquest espai per recordar-vos que el proper dia divuit els voluntaris de la Junta Local de l’aecc de Gavà estarem a una taula informativa, instal•lada a la Plaça Major, per tot aquell que ens pugui necessitar.

I per finalitzar, només dir, a l’octubre posa’t un llaç i suma’t al rosa.








Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Celia Escribano

Celia Escribano

4 Relats

13 Comentaris

2999 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Quan escric soc, completament, JO. Les paraules escrites em donen la llibertat que, de vegades, la quotidianitat d’una vivència sembla negar-me.

Llavors busco un full en blanc i escric, i entro així a un món meravellós sense límits, on tot es possible.

Una comunicació nua de lligams, l’infinit de qualsevol sensació a les meves mans esperant ser alliberat, aleshores, i només aleshores, soc del tot feliç




A "El Diari de Gavà" col·laboro amb una columna pròpia anomenada –T’ho dic en tres-centes paraules-

us aniré penjant aquí els relats que publico perquè els podeu llegir

I si algú vol contactar amb mi via mail, aqui deixo la adreça

celia.escribano@yahoo.es