Ocell

Un relat de: Bolet

Em desperto, obro els ulls... ja és de dia!
I m'aixeco i em rento la cara,
i vaig cap a la porta, surto al carrer:
i començo a volar!

Volo, m'enlairo uns metres,
la gent no em veu.
Planejo, i surto d'aquesta ciutat.
Al fons es veu el mar,
un preciós mar amb unes tonalitats clares.
Onades es dibuixen fins l'horitzó,
la immensitat del món als meus peus.

I m'endinso en el mar
continuo volant,
i volo, volo a la recerca d'aventures:
m'adono que tinc el mar als meus peus.
Llavors m'aturo i penso: sóc lliure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: