Obro els ulls...

Obro els ulls i miro al meu voltant.
No sé si estic desperta o encara estic somiant...
Somnis que es barregen amb ilusions i malsons que es confonen amb la realitat.
Desperto i et veig, al meu costat,
però sé que estàs a km d'aquì.
Els teus ulls brillen, i sé que no és per mi...
Però callo i et miro en silenci.
T'estimo tant...
No entenc perquè no et vaig saver fer feliç...
però... ara ja és massa tard.
Aixeca't, marxa lluny, si vas a rebre la lluna ja la trobaràs a mitj camí.
Vola, no puc oferir-te res més...
Em conformo a estimar-te aixì, callada, tendrement.
Vés, no ho allarguis més.
Obro els ulls dins el vuit de l'habitació,
et busco entre els llançols,
fa temps que vas marxar...
però inebitablement et busco cada despertar...