Oblit

Un relat de: ventdeponent

La música sonava
Aquella nit oblidada
Únicament besava
Els teus llavis carnosos

La meva pell sentia
El passar de les teves carícies
I silenciosament sofria
La teva marxa

Només et vaig demanar
Per ultima vegada
Que et deixessis estimar
Com si s'acabés el món

El meu cor bategava
Fortament prop del teu
Perquè justament començava
El plaer més complaent

Novament s'unia
La nostra ment en una
El nostre cos es fonia
En un llac d'amor

Però allò es va acabar
No ens tornarem a veure
L'únic que no he pogut oblidar
Es la teva veu dolça i amarga alhora.

Comentaris

  • Camps de Tristor | 25-09-2005 | Valoració: 10

    Jo soc d'un poble de Tarragona,però el meu pare es d'un poble de Lleida i jo semrpe estic a Bovera al poble del meu pare. La veritat que jo em sento de Lleida!M'encanta aquesta ciutat!
    A el relat molt bunic!
    Petons!

  • No anava a comentar...[Ofensiu]
    Queca | 02-08-2005 | Valoració: 10

    perquè el poema parla per si sol, és només aquest 6, que trobo un pél injust, o massa exigent... xaropdetu, relaxat dolç!!
    L'enhorabona DeDe, i benvinguda a la família!!

  • hola![Ofensiu]
    xaropdetu | 29-07-2005 | Valoració: 6

    guaita tu que per casualitat t'he vist per aqui i mira, t'he llegit. Continua escrivin, no t'en cansis mai!per cert, benvinguda per aqui!

    XaRoPDeTu

Valoració mitja: 8.67

l´Autor

Foto de perfil de ventdeponent

ventdeponent

3 Relats

4 Comentaris

2819 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
lleidatana i amb orgull

Últims relats de l'autor