Decisió

Ella es va girar i el va veure, era ell. Ell l'hi havia promès la lluna, el sol i les estrelles però, ella l'havia calat feia molt de temps, va anar directament cap a la porta sense dirigir la mirada a aquell que, li havia destrossat la vida. Ell la cridà, però ella no s'aturà fins a acariciar delicadament el pom de la porta, dubtant si travessar-la, o donar mitja volta cap a aquell que havia estat, la seva única raó de viure. Però per culpa d'aquell home, ho havia perdut tot. Aquell home era qui l'havia deixat a l'estacada per una altra, deixant-la sola i abandonada sense aixopluc ni lloc on anar. Era una decisió important per ella, podia significar tornar endarrere, caminar un altre cop cap a la misèria amb l'únic home que mai havia estimat o, anar endavant sense mirar enrere, oblidant tot el que sofrí i intentant fer el cor fort es gira i li digué:
-Em toca a mi, ara.
I travessà la porta.