Novament amb la Maria

Ja ho sé que la Maria ha estimat més homes, no cal que m'expliqui res del seu passat. Dels altres, només en vull saber el que en desconèc fins ara, que és més del que jo li he dit de amb qui he estat.

Però amb els dies, de vegades, necessito sentir que la Maria és només amb mi, per ridícul que pugui sonar . I ella em complau. Em diu que sóc l'ultim, el darrer, sense haver- li de preguntar

És una tonteria , ho sé. Una estúpida reafirmació que manifesta certa inseguretat, si més no fins aquesta matinada, quan la Maria m'ha parlat mentre dormia, tot just quan m'anava aixecar. Ella ben tranquil·la, amb els ulls tancats i la mà a l'esquena, m'ha demanat que em quedes...i m'ha dit Joan.

Collons amb l'errada he pensat d'entrada.

Una relliscada així en un altre seria un problema, però no per mi, que tinc més "tiros" que el cotxe de Bonnie and Clyde.
Tant és. El que diu la gent quan somia, no té més valor que el somriure esbotzat. De fet, els somnis no són reals. Però encara que tinc clar que som amb la Maria, no sé qui és aquest fotut Joan.

No m'importaria gaire, si no fos perquè hi penso tot el dia. Penso més amb en Joan que amb la Maria, i això és el que complica el que creia que no era complicat.
La Maria i jo no som parella, no som amics, ni amants. Sabent que sóc el darrer em conformo. Però com una frase maleïda, el nom d'aquell fill de puta repica al meu cap.

Tranquil, em dic. Passo de mal rotllos, jo sóc molt més que un error puntual. No sóc gelós, seria la primera vegada, i no es temps de canvis ni enrocs. El que tenim amb la Maria segur que no és el mateix que el que ella té amb aquell desgraciat.

La Maria i jo ens veiem quan volem, ens toquem si en tenim ganes i deixem les regles pels altres, es diguin com es diguin , inclòs els que s'anomenen Joan.

Però perquè cony s'ha confós de nom aquesta tia?...
Ara hauré de fer el valent i dissimular. A mi em molestaria que em preguntes i jo no faré una altra cosa que continuar com estem, anàrquics i lliures. Així som plegats, i me la porten fluixa d'altres teories.

Només vull ser el darrer, però des que m'ha dit adéu amb nom canviat, penso que més que el darrer sóc un més d'una llista que potser, em faria fredar.

I encara que a dir veritat, el que sempre m'ha agradat de la Maria, és que no ha estat mai meva, ni de ningú . Ara, el que ahir m'agradava sabent que era l'últim, avui em puteja i em fa barrinar.

Quan torni li ho diré . Si es que torna, és clar.....

Ja tinc la frase preparada, sense agressivitat, ni melangia, ni propietat. Li diré a la cara, com hem fet tota la vida, la nostra que només té uns mesos d'antiguitat.



- Qui és aquest beneit amb qui em confós quan somies? A veure si hauré d'estar gelós de la teva voluntat...

-No passa res Ot, estic amb tu ara, i això és el que importa del que m'estas preguntant ....Del que no em preguntes, potser si que hi ha una cosa que té certa rellevància..Però segur que a tu et serà ben igual..

-Digues llibertaria de postal, no crec que hi hagi res que em pugui afectar..

-Doncs que aquest matí quan em despedia, ho feia, però no estava somiant.





Quina filla de puta la Maria, i que bé que la gelosía sigui d’altres.
Jo estic per sobre d’aquestes vanitats …