Nova il·lusió

Estic davant teu, nuu ja de la confosa incertesa,
m´he vestit d´il·lusió per poder cercar la teva bellesa,
i en l´esveltesa dels campanars de la teva veu de sirena
he trobat la rialla que m´ha il·luminat a sol i serena,
la rialla més clara i brillant en la que he vist reflectida
la benevolència, l´amor i la noblesa de tot un univers ple de vida;
doncs plena de vida estàs, de sensacions i de sentiments
que han enamorat el meu cor, la meva ànima i tots els meus pensaments.

El teu encant m´ha regalat un immens oceà de blanca bromada
i la inspiració per aquest blanc paper buit de vers o de negre plomada.
Els teus dits han recuperat els versos fugitius que no poden atrapar ni els poetes,
les teves mans, voladores com els ocells, ràpides com els cometes
han caçat l´esperança que com a una flama als teus ulls avives;
i jo, que estic acostumat a abraçar les tenebres sensitives
m´emociono de sobte al trobar a la teva ànima, poesia,
i la teva copa de vida que em deixa ebri d´un sentiment més oníric que la fantasia.

Després de llargues nits d´ecos i de buides sensacions,
amb càlids petons, però que no cremen, sense sinceres passions;
el meu rellotge ha perdut tots els instants
i jo m´he vist contemplant ombres del qui havia estat abans.
Però de sobte he conegut la llum que el món demana amb eufòria,
i és la que habita en el teu somriure sincer, veritable, jocós i ple de glòria.
Amb assonàncies dolces i còmplices metàfores, ara parlo amb el destí
de la teva mirada, atenta; del teu somriure, celestial; i del teu rostre immortal i amarantí.

Parlo i somio amb la teva mirada, que il·lumina el camí i allunya tota adversitat,
amb els teus cabells daurats, que es banyen en un llac quimèric per les estrelles visitat,
amb les teves galtes, que són l´albada de la bellesa, i com els teus llavis, rosades;
amables com l´assutzena de la teva pell clara, però dotada de la màgia de les fades,
dels mil colors d´una falena nocturna i de la papallona del teu alè.
I ara que t´he conegut, de sobte em meravello al sentir-me una mica més ple
de la inspiració que havia perdut i que els teus ulls somrients m´han transmès
per poder escriure aquests bells versos,aquest poema que sense tu no pot ser res.