Despertar

He despertat després d´interminables eres d´una obscuritat erma
la teva veu ha penetrat el caos insondable de la nit eterna
i la teva llum ha il·luminat els confins infinits com una fantàstica lluerna.

Ara ja no estic sol, tu m´has encès una flama a les tenebres,
tots els mals s´han fet pols, i has sanat totes les febres;
les adversitats has destruït, i qualsevol perill tu el quebres.

Ja estic al camí que havia perdut, tu m´has trobat,
i amb gest amable, brillant, l´obscuritat del meu voltant, has apartat;
he obert els ulls a través del malson, i he contemplat el teu rescat…

Dels abismes negres tu m´has alliverat, destruint l´Ombra maleïda
que amb el teu poder de llum, l´has reduït a cendra aclarida.
Ara ja no pot fer res, és inútil davant teu, tu regnes amb nova vida.

El sabor de la teva veu ho governa tot, i em convoca a somriure,
la brillantor de la teva rialla ho abarca tot, i m´incita a escriure;
la teva pell clara de doncella ho domina tot, i m´anima a viure.

Llavors sento el seu tacte, quan amb gest graciós m´allargues la mà
i veig com la foscor d´aquelles latituds inescrutables, es desfà;
surto de les tenebres, desperto del malson per trobar-me al món clar.

I mentre la teva mà abraça la meva, em sento com reposant en un paradís,
la meva pell dialoga mansament amb la pell del teu cos anyoradís,
els teus cabells tenyits d´estrelles em meravellan amb gran encís,

els teus ulls, fantàsticament blaus, esquitxats del misteri dels oceans i de la terra
em guien per la vida i em donen la pau tan impossible d´assolir en temps de guerra;
i el teu cos, preciós, em fa somiar de nou, mentre de tot patiment em desferra.

I ara, a la teva vora, et contemplo amb inesgotable il·lusió
sentint que la meva pell et crida amb una plàcida emoció,
ressonant amb la veu del meu cor que llança aquesta confessió:

Voldria ser en tu, com la pell que et vesteix, i abraçar-te;
com el crit a la teva boca, com la saliva al teu desig, i besar-te,
el nutrient dels teus secrets, porus a porus aguardan-te…

Cada gota del teu front perlat, la teva calor, la lliscada del teu misteri.
Voldria ser el raïm, que esclata als teus llavis, la fruita que es desfà com un encanteri;
dilatar-me i extendre´m a la textura de la teva llengua, que és del meu amor, el seu captiveri.

Voldria estirmar-te, i dir-te per sempre més, que ets un preciós miracle.