Noticies esbiaixades i com es governa sense el poble

El darrer dia del més d’agost i mirant unes telenotícies migdia de TV3, em vaig adonar, per enèsima vegada, com se’ns manipula a través de la manera en que donen les notícies els mitjans de comunicació i com es pot arribar, si no ho analitzes a crear un “mal rotlle” entre els ciutadans de l’estat espanyol i els immigrants que han vingut aquí més , per necessitat que per altra cosa.
Es parlava del increment dels enviaments de doblers per parts dels immigrants al seu país d’origen ( cap a la família) . Conclusió: que era debut a l’economia submergida que els afavoria. El silenci de l’altra part a qui beneficia , ni menció. I Jo aquí ho diré, als empresaris que no paguen cap tipus d’impost ni d’assegurança i poden posar uns sous misèrrims als que aquestes persones s’aferren per poder enviar més doblers. El tema dels “negrers” que donen feina a aquestes persones basant-se en la seva precària situació. Qualsevol persona amb dos ditets de front, ho veu més que clar. I llavors es pot dir que són els immigrants els culpables que no hi hagi feina. A meam, amb aquestes condicions i sense assegurar, em voleu dir quin ciutadà de l’estat espanyol l’acceptaria i per uns preus miserables ?.
I a l’estat espanyol els dos partits majoritaris, ben xalests, que s’han posat com a galls de brega durant gran part dels anys de demo-memocràcia, quan s’ha insinuat que ja seria hora de treure la Constitució del 78 ( aprovada amb moltes mancances, sobretot per no encabronar a la ultradreta i dreta) ; i llevar-li la pols, modernitzar-la i actualitzar-la al temps actual amb una participació ciutadana real; just ara mateix i a finals de legislatura, prop de les eleccions generals, les cúpules dels dos monstres espanyolistes, pacten fer una modificació a la Sacrosanta Constitució; amb una urgència insòlita, aclaparadora i digne del seu perfil jacobí i centralista, per continuar-la in saecula saeculorum; i instituint les bases per a negar una part del finançament a les comunitats autònomes que més nosa els hi fan(Basca i Catalana) - fent un gran favor ( de Zapatero per penjar-se la medalla i llavors reclamar pels mèrits fets) als grans bancs, ja que prioritza, el retorn del deute (interessos) en contra de prioritzar: Sanitat, educació, prestacions socials, etc.
Increïble però cert !, Jose Blanco felicitant a Rajoy i Merkel, a Zapatero pels deures tan ben fets. O sigui: matricula d’honor!
Retallada ? No! Mossegada a l’estat del benestar( si és que encara en queda ) i afavorir a la gran banca , per si no ha bastat durant la legislatura.
I els Sindicats, es mobilitzaran, però deixant ben clar que de moment res de vaga general. I hom es demana i per què? Quina cera del corpus té el govern Zapatero, per què no es faci? Quan per menys retallades, menys pitjor situació econòmica d’atur, han estat convocades tant en el Govern de Felipe Gonzalez o d’Aznar?
O també veure, com els polítics de saló que ens desgovernen; ens volen prendre el pèl, prendreu-nos per imbècils rematats i fer-nos combregar amb rodes de molí.
Ara ja no m’indign, no. Contempl. Que bé vaig fer amb l’abstenció de pam a les passades eleccions.
Senyors polítics, no em faceu perdre més el temps amb l’espectacle quadriennal posant unes paperetes dins unes urnes, si el meu vot val per merda, i quan teniu el poder fais el que vos manen els que realment governen.
Els partits guanyadors dels comicis municipals i autonòmics obeeixen les consignes dels grans pares de Madrid. És igual estiguin governant o a l’oposició. El qual acataran les consignes del Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu, les agències de qualificació de risc, els bancs nacionals, polítics que tenen l’economia més estabilitzada, tants dins Europa com a altres països del món; I aquests pel govern a l’ombra ( G20- Bieldelberg) , que vol un ordre semblant al que descrivien George Orwel al llibre “1984” i Aldous Huxley a “Un món feliç”
Mantenir permanentment la indignació et fa perdre el centre i l’equilibri intern ; no és té una visió global, i és per aquí on ens convertim amb fàcilment manipulables.
“Qui tot sol menja, tot sol s’ofega”. Premonitòria diria. I quan s’ho hagin engolit tot, què?
Una de dues o podria esser que s’engolissin entre ells, o que se’ls hi ennuegués el rot.