Només versos

Un relat de: Marc Freixas

Només versos on el sentit el poses tu :

També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d'un ordre en moviment, ràpida i lliure.

Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però també hi ha música per a poder viure.

Vull poesia per estimar-te sempre.

Vull posar-te els meus sentiments als teus somnis més impossibles,
donar-te el paradís per imaginar el neixement del nostre amor,
i tot amb les paraules simples,
i tendres,
i sensibles,
i sinceres,
i clares,
i sentimentals,...

I també vull rebre tota l'energia necessària gràcies al poder dels teus ulls;
ulls plens d'energia sentimental que tu em transmets llegint totes les paraules que guardo per a tu.

T'estimo tant!!

Com aquell príncep que va passejant a prop d'arbres d'amor,
buscant la seva noia de somni...

com una inspiració poètica que se'm clava al cor ben dins meu,
com una declaració d'amor.

Perquè la melodia és així de màgica,
i que el bon temps es faci notar...

per poder seguir l'estel que porta impregnat el símbol de la pau i de l'esperança.

I és que sento les meves mans sensibles recorrent la teva pell tan suau,
i les estrelles del teu cel il·luminen la meva sort amb el teu cor,
i em fan recordar encara més, aquelles imatges guardades en el meu pensament,
que ningú podrà comprar mai ni amb or.

Cor i sentiment que neixen de l'amor;
del nostre amor i de l'amor de tots.

Lletres de cançons inacabades i perdudes,
faltades de melodies que s'amaguen rera teu.

Falta aquest desig amb llum pròpia;
fa falta un amor de veritat.

Llum, desig i amor!!!

Ho recordeu?

Ja no sé si podeu sentir aquesta llum,
aquest desig,
i aquest amor.

Però les mirades profundes poden significar sense cap mena de dubte, el sentiment més fort que mai un pugui arribar a imaginar;
un sentiment d'amor autèntic i real,
i ple.

Però les paraules que ara escric, també poden descriure molt més que una mirada immensa ( intensa ),
perquè poden descriure tot el què arribo a sentir per tu, que ho és tot,
i per tan queda clar que una paraula sincera no se la pot emportar mai el vent,
perquè tracto l'amor que sento cap a tu d'una manera molt especial.

Ets l'estrella que il·lumina el meu ésser,
l'estrella que em guia pels camins més profunds de mi mateix,
l'estrella que sap on s'amaga tot el millor de mi,
perquè ets l'estrella que sap on s'amaga el meu jo de veritat.

Brilles per si mateixa.

I ara vull regalar-te un poema que té forma de conte,
de rondalla i de llegenda,
i que diu així :

Rodolen les paraules dins d'un poema;
comença com un conte,
es manté com a rondalla,
i s'acaba fent llegenda.

L'essència, malgrat tot, n'és el poema.

El meu instint imaginatiu es dirigeix al conte, la rondalla i la llegenda,
precisament en aquest poema,
en la meva obra.

Les paraules podrien ser com les d'un conte de fades,
els versos, com les d'una rondalla de tavernes,
i el poema en si, podria ser el resultat d'una llegenda de follets i bruixots.

I és que en aquest poema el sentit només el poses tu.

Només versos.



Comentaris

  • EL SISÈ SENTIT![Ofensiu]
    Capdelin | 07-01-2005 | Valoració: 10

    diuen que el sisè sentit és... el "sentit comú"... quina xorrada! les coses no tenen sentit, la vida no té sentit... només tenen sentit les coses i la vida... si el sentit el posa ELLA, l´amor... llavors... tot té sentit...
    "lletres de cançons inacabades i perdudes que s´amaguen darrere teu..." "... versos i més versos... el sentit el poses TU"
    collons, tio! què bé que escrius...
    has fet un poema desordenat, sense mètrica ni rima, sense una estructura premeditada, sense esborranys planificadors, fent dansar versos, música i cançons... en aparença sense sentit... però quan entra ELLA en aquesta dansa de versos, música i cançons... la melodia es torna perfecta...
    no et conec encara gaire... però m´has captivat per aquesta forma directa, innovadora i espontània ...
    felicitats, Marc... seguiré escoltant en silenci les teves cançons... que fan perdre el SENTIT je je je

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.