Només sabia que el poema em seria etern

Un relat de: Marc Freixas
Creuaria límits inversos amb la bellesa per netejar-hi un munt de pous plens de vida, de paraules nues i entenedores.Voldria buidar els teus ulls amb aigua per beure sense fer-hi cabre cap disgust.Per dins he retrobat el gran amor per la paraula, el teu cos, el desig i les emocions... ja res no queda lluny d'aquella realitat platònica.I et tinc prop de la casa perquè sé que sempre hi ets quan em fas falta, quan un bes es desferma en els llavis molsuts i tendres que petoneges suaument damunt de mi : al front, a les galtes, a les orelles, al coll, a la boca que és la font dels teus petons de saliva sense espuma perquè m'hi fas estendre un llac en calma.
Però la cendra es torna foc quan recordo que tu vas voler matar això nostre a cops de ràbia dolça i endimoniada a la vegada... a cops de presons involuntàries que vas crear per fer-me tot el mal que pateixo encara.Em sentia tan poca cosa amor meu!! Vas trepitjar tots els camins de la llum vestida de fada enamorada i vas convertir-me d'un dia per l'altre en una princesa trencada en quatre o més trossos.Em sentia tan enganyat de tu!! Fins i tot vaig pensar que volies fer un camí llarg i ample amb una altra forma de poema sense escriure'm abans de morir.Estava destrossat, era una princesa trencada fins a les últimes conseqüències, amb tot i per tot el què significava el viure de mi mateix.Almenys sabia tan sols una cosa : que moriria amb la paraula plena de dignitat, llibertat i maduresa... que el poema em seria etern tal i com ho ha estat sempre

Comentaris

  • La màgia de les paraules...[Ofensiu]
    nnn. | 04-08-2011 | Valoració: 9

    ... de la manera en què saps combinar substantius i adjectius, de les metàfores que utilitzes.. En una paraula:
    M'encanta.
    M'encanta el relat i m'encanta la teva manera d'escriure.

  • - | 30-07-2011 | Valoració: 10

    Vaig tenir ocasió de llegir-lo dies enrere passant pel fòrum, i de seguida em va semblar magnífic. Com que no et vaig comentar res llavors, he vingut a rellegir-lo i t’he de dir que em reafirmo en aquella primera impressió. Un text poètic preciós, Marc. Des de la meva modesta opinió, et dono l’enhorabona.

  • preciós, Marc!!![Ofensiu]
    teresa serramia | 08-07-2011

    perdona les meves tonteries..
    Gràcies pel teu comentari tan generós i amable.
    Només faig disbarats, últimament.. (O no tant últimament...)

  • Marc..[Ofensiu]
    Anna Simon | 01-07-2011

    Primer et dono les gràcies pel teu comentari en el meu poema "Les teves mans". No em molesta que em valorin i encara menys que em comentin així aprenc. Seràs benvingut sempre que vulguis.

    Jo és la primera vegada que et llegeixo i haig de dir que tornaré, m'agrada molt com escrius.

    Salutacions

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.