Noia dels ulls de color mel

Un relat de: Sanke85

Noia dels ulls de color mel,
amb pell suau i dolça.

Noia dels ulls de color mel,
tu només tu,
vas captivar el meu cor,
com mai ningú ho havia fet,
tu només tu,
m'has fet gaudir,
cada instant que he passat al teu costat,
il·luminant-me,
amb el teu preciós somriure i,
les teves càlides paraules.

Ara jo em pregunto...
eren d'amor o simplement d'amistat?

Potser em deies el que jo volia sentir?
No ho sé pas.

Però el que sí que sé,
és que si eren d'amor,
aquest era i encara és correspòs,
pel meu amor,
etern,
envers tu,
només per tu,
al cent per cent.

I és que t'estimo amb deliri,
t'estimo com segurament mai ningú t'ha estimat.

Doncs és un amor infinit,
plagat d'aventures,
les quals només nosaltres les gaudirem,
els dos junts,
l'un al costat de l'altre.

Amb tant poc temps vàrem viure tantes coses...

Imagina't...
si estiguèssim per sempre més junts.

Seríem infinitament feliços,
l'un al costat de l'altre.

Felicitat eterna,
només amb tu.

Noia dels ulls de color de mel.

Comentaris

  • Que tendre, que macu!! n.n[Ofensiu]
    eternasomiadora | 14-05-2005 | Valoració: 10

    Un altre gran exit!! Un poema ple de sucre!! Gratitud, entrega, interrogants, de felicitat de mel jeje!! Salut i felicitat Sankey!! ;) Segueix escribint fins que sacabi la tinta i mes enlla d'ella.