Cercador
No vull una guerra
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Cap esment d'aquest últim cant de la meva paraula,
no valdrà per dir un altre no;
ni tan sols el dret a viure serà nostre,
si són ells els qui proclamen les idees.
No tinc por de confessar-te el rebuig,...
M'agrada més d'estimar-vos a tots per igual :
de tenir-vos per la pau,
el respecte,
la tendresa,...
La llibertat la dono per entesa sense dubtar-ne,
i no me'n sé desdir, de dir-te el meu amor per tu,
perquè m'estimo la naturalesa com és, les coses com són,
i no les vull amb les ferides obertes;
les vull de verd,
de blau,
de Sol,
de Lluna,
de pluja,
de nit,
de dia,... i lila
( per damunt de tot, lila!! ).
Cap esment d'aquest últim cant de la meva paraula,
no valdrà per dir un altre no,...
Tan sols vull dir-te que jo no vull una guerra.
Comentaris
-
Tendre[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 07-09-2004
i bonic com sempre.
Potser, per desgràcia, massa idílic.
Massa guerres. Una guerra.
Massa pols que enterboleix
l'escalf d'un sol d'esperança,
el blau d'una tarda d'estiu...
Jo tampoc vull cap guerra.
Gràcies de nou, Marc.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872435 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.