No tot es demana....

Tu demanes que t’estimi,
i que sempre pensi amb tu.
Potser calen més paraules,
que descriguin el que sents.
Tots som lliures de trobar-nos,
amb colors de mil moments,
però no cal tot demanar-ho,
sinó també demostrar-ho.
No cal sempre rebre,
també és bo donar,
no cal sempre que tot giri,
al voltant del teu jardí.
Moltes flors cal estimar-ne,
per saber-ne de l’arrel,
que qui bé sap estimar-te,
potser et tracta diferent.
Cal parlar-se i abraçar-se,
en tormentes i plaer,
viure lliure i sentir-ne,
i per sempre deixar fer….
Que nosaltres no som coses,
que agafem i ara deixem,
som cançons per estimar-ne,
encara que bufi el vent...