“El ratolí astronauta” (A la terra hipocresia, i a la lluna alegria!!!)

El ratolí no volia importància, tan sols volia formatge sense trobar-li el gust. Entre gats i trampes, un dia descobrí que ja no restava aquí. Se’n va anar de la terra, a viure a la lluna, on potser tot flotava sense importar el seu pes. Allà a la lluna veia, que ella ja mai reia, i que sempre deia el que tocava dir. Movia la cueta, content i satisfet, ell sempre actuava sense amagar res. I de la hipocresia no en volia veure ni la primera lletra, ni nua ni vestideta.
Allà a la lluna havia vist sortir el sol!!!