No sé que faria sense tu

No sé, quan sóc a prop teu començo a trobar-me. Ja t'ho diré: m'escalfes...em fots a to...a cent ,que vols que et digui?...
Et vull ser franc, en un principi sento com un calfred que m'envaeix però m'imposo de vèncer la meva...potser desenfrenada timidesa i com que normalment mai, mai t'hi negues resegueixo els teus contorns amb les puntes dels dits neguitejant-me.
Diuen que sóc un home fred però jo no ho he cregut mai i molt menys tenint-te a tu a freg.
Pensa que després d'estar tot el dia fora , sol, quan torno a casa i en entrar et sé esperant-me, m'apassiono de pensar en el moment que estaré davant teu, a tocar.
En un principi normalment ets un xic esquerpa, tancada diria jo, però et conec i et sé a l'abast.
M'inpressiona palpar-te, tocar-te el botó i sentir aquell gemec...
SI !! ,aquell clic que si com la porta de la teva flama fos, em deixes sentir, callada i tímida com ets...i jo et dosifico l'entrada, poc a poc, i t'encens i jo amb tu.
Em turmenta pensar en la dependència que ara sé que tinc de tú, sobretot ara al Gener, aquest més crú que fa uns anys quan no et tenia a casa em resultava ingrat, insuportable.
Et confeso que em desagrada utilitzar-te un dia si i l'altre també i sóc conscient que tens la fí a prop. Tú com qui no vol t'apagaràs i potser jo amb tú. Peró sóc un home fort i te la treuré de dins amb delicadesa, et desconectaré si cal, diguem-ho així però no t'enfadis ja que amb el brí de força que encara em quedarà aniré a comprar una bombona nova, tota per tu perqué tornis a ser la de sempre, la meva estimada estufa catalítica.