No sé què és

Cada matí, quan passo pel carrer de les cases boniques, per més que hi penso, no sabria dir perquè em sembla tan bonic:

No se si és la vellesa bella de les siluetes de les cases o si són les fulles plataneres que llisquen i dansen pel terra ,fins a fer cercles amarronats sota el tronc dels arbres que les han deixat escapar. No se si és l’ermita que es desvetlla somicant sobre les teulades o el murmuri dels cotxes que passen i fugen, tacats de llum. No se si són les eixides matineres que endevino amb rosada. No se si és l’arbre de “ l'asilo” al costat de la campana que sempre calla. No se si és el lladruc profund o l’olor imprecisa...

No sé que és, ho confesso, però cada dia quan hi passo em sento afortunada de no saber-ho. Si ho sabés potser ja no seria tan bell.
Glòria Vendrell i Balaguer