Cercador
Moment imaginari
Un relat de: anònim empordanès- Compartir:
La cambra, tu i jo, i les nostres mirades penjades al sostre,el silenci que ens tanca les boques. No diem res, restem muts en un buit infinit, no ens toquem ni tant sols, l'encant s'ha trencat. No sé on és el teu pensament, el meu recorda un altre temps on encara podíem riure, un ahir de petons i rialles barrejades, que feien de nosaltres dos sers diferents. Quan ens estimàvem?
I ara ja no? Com ho podem saber? Hem espatllat l'amor?
M'aixeco mut i em vesteixo, tu ni et mous, restes callada com una tomba, deixo un xeric quan abandono el llit, i sense ni un sols so, tanco la porta sense cop. Fora un aire gèlid em bufeteja el rostre i amb passes curtes i pausades, penso que t'estic dient adéu sense paraules.
I ara ja no? Com ho podem saber? Hem espatllat l'amor?
M'aixeco mut i em vesteixo, tu ni et mous, restes callada com una tomba, deixo un xeric quan abandono el llit, i sense ni un sols so, tanco la porta sense cop. Fora un aire gèlid em bufeteja el rostre i amb passes curtes i pausades, penso que t'estic dient adéu sense paraules.
Comentaris
-
Un poema narratiu[Ofensiu]Marc Freixas | 21-06-2011
Aquest és un d'aquells poemes que es llegeixen sols.
La senzillesa alhora de dur a terme aquesta inspiració, no és només el fet d'escriure quelcom per quedar bé, sinó que jugues de tal manera que tot hi fa cap a llocs on realment les paraules hi tenen el seu propi espai ben trobat de manera encertadíssima.
Enhorabona anònim empordanès!!
Benvingut o benvinguda a rc -per part meva doncs encara no t'havia descobert-
Una abraçada ben literària. -
Adéu sense paraules[Ofensiu]leblinski | 21-06-2011 | Valoració: 10
Un adéu sense paraules... espero que no em passi mai. Tot i que després d'haver llegit el teu relat, sembla que ho hagi viscut.
