No puc evitar...

No puc evitar pensar en tot el que hem pasat, en tot el que hem viscut sense que m'indaeixi la melanconia, el voler tornar a viure aquells moments,que cada segon al teu costat es fagi etern, el sentir la teva presencia tan a prop de la meva, sentir que el meu cor s'acelera, tenir por de una dia despertar i que de repent no et torni a veure mes, aixó m'aterra.Sento que cuan et miro als ulls el món s'em para, les preocupacions fugen.Que no hi ha res mes que tu i jo.A vegades et voldria dir moltes coses, pero cuan obro la boca i tu em mires amb aquells ulls que tan m'agraden les paraules del meu cap es desordenen, perden així sentit i coherenecia, quedan jo davant de la teva silueta sense res a dir, per que res te importància si tu estas amb mi.