Miro el cel, i vec el teu nom

Un relat de: Vullserfeliç,resmes
Ja són mesos navegant entre la el dia i la nit, entre l'amor i la solitud, entre la llum i la foscor ... Intento seguir els raigs de llum que marca el sol al matí, que em comporta a la felicitat. Després de temps, aconsegueixo veure una mica de llum entre la finestra i els meus ulls ... distorsiona el paisatge i veig el teu nom al cel, crec que és perquè ahir a la nit vaig somiar que eres el meu príncep blau, i perquè per a mi, ho vas ser des del primer dia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer