No més mentides...

En aquesta vida res és prou senzill, o bé som les persones que fem que les coses siguin complicades. No diem clarament el que sentim per por a ser rebutjats, anem esperant, però sovint, per tant esperar perdem allò que voliem i algù sens ha avançat. Llavors és quan et quedes amb el dubte de que haguera passat si haguessis dit o fet el que volies en el moment precis. Però no podràs saber-ho mai, perquè el passat ja no es pot canviar.
Al començar l'estiu he imaginat uns dies genials i inoblidables, pero no, no és aixi. Es com si tingués una època de mala sort que no em pugui treure mai de sobre.
I jo, ja no suporto més que les coses no em vagin bé. Perquè em menteixen, em diuen que tot anirà millor, però no és cert. Quan tot sembla que pot començar a anar bé, sempre alguna cosa falla. Aixó és quelcom que deu passar a cinc de cada deu persones, però és insuportable.

No ho sé si tot és més senzill quan hi ha un camí o si és millor viure el dia a dia sense planificar res. Potser és això el que ens cal, llevar-me cada dia i pensar què faré, no anar-me'n a dormir tenint el dia que ve planejat, perquè despres és quan res surt com jo havia imaginat, i la frustració em supera.