Estrany sentiment...

Quan de sobte et poses a pensar de la teva vida, de tot el que has fet aquest ultims divuit anys te n'adones que hi han moltes coses que haguessis volgut canviar o fer d'una altra manera, però el passat ja està sellat i no s'hi pot fer res. Tothom diu, i jo matexa em dic, que he de mirar cap al futur, però no puc sols mirar endavant sense recordar el passat amb nostàlgia.
En el passat hi han petits amors que mai van funcionar i penso que he fet malament, però trobes mil respostes que et torturen dia a dia.
Què fer quan un noi que no ha fet res per tu, però tu no pots viure sense pensar en ell. Un noi que apareix en el moment menys inesperat a la teva vida...i que marxa un altre cop de sobte i et deixa amb un dolor dins teu. Quan te n'adones voldries oblidar-lo i odiar-lo però no pots, i quan et sembla que ja està, que ja l'has oblidat, torna a aparèixer a la teva vida. I em sento imbècil per no saber dir que no. Però no sè ja a quí fer cas, si al meu cap que em diu que l'oblidi o si al meu cor que fa que tota jo tremoli sols veure'l.

Estrany sentiment és l'amor.
Però qui em diu que això és amor, que el que sento és amor, si no ha fet res per mi?