No hi ha res

No hi ha res com veure com deixes que la roba abandoni la teva pell, amb el desig que vinguis al llit per jo poder substituir-la.

No hi ha res com assaborir-te, mullada, el cap enfonsat entre les teves cames, les puntes dels dits fregant amb prou feines el camí que busca el teu interior.

No hi ha res com jugar a menjar-te.

No hi ha res com fer escala als teus pits, amb la punta de la llengua endurir-te els mugrons, lenta i suaument.

No hi ha res com veure el teu cabell fregant el meu ventre, la meva mà acoblada al teu clatell, les teves passejant-se pel meu pit, sentir el lliscar de boca i llengua dels teus moviments afirmatius.

No hi ha res com la remor tranquil·la d’un teu gemec a cau d’orella. Tots dos abraçats l’un per l’altre. Jo a tu amb els braços. Tu a mi amb braços i cames. Asseguts al llit, o entre núvols...

No hi ha res com l’embranzida que em porta a penetrar-te. Aquella entrada oliosa inicial, còsmica de plaer tàctil, sensitiu, vibrant.

No hi ha res com tastar-te tota. Ni hi ha res com quan em tastes. Gust a pell i a sexe càlid. Gust a suor i a matinada.

No hi ha res com el moment de simultània brillantor, líquid esclat de plaer i harmonia, sacseig vital d’orgàsmica complicitat.

No hi ha res, com quan, de tant en tant, em demanes veure el fruit del meu plaer sobre algun racó anhelant de la teva pell excitada.

No hi ha res com dormir abraçat a tu, després de tot l’amor i el sexe. Just abans que torni a començar.