No hi ha prou amb unes línies...

Un relat de: La vida perfecte, una utopia

Tant debò pogués expressar
en unes línies
els meus sentiments,
els meus patiments
els meus amors
els meus temors
en tots i cadascun hi ets tu.

Només t'ho podré demostrar
amb els meus actes
del dia a dia, si tu m'ho permets,

No hi ha lletres, ni sons, ni paraules
linies, frases o escrits
que puguin expressar
tot el que sento per tu
dóna'm permís
i t'ho demostraré eternament
cuidant-te i estimant-te sempre

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer