Et trobo a faltar, amor..

Un relat de: La vida perfecte, una utopia

Trobo a faltar els teus llavis besant-me,
els teus llavis mossegant-me amb amor, amb passió i desig,
el mateix desig que sentia jo per tu.

Trobo a faltar els teus ulls,
la teva forma de mirar-me,
la felicitat que m'irradiaven als mirar-los
el desig que emanaven,
la felicitat que em donaven al sentir-me estimat

Trobo a faltar les nostres abraçades,
més fortes, més fluixes, però amb amor,
amb molt d'amor, moltíssim,
almenys per part meva,
i crec que no m'equivoco si dic que també teva.

Trobo a faltar les teves carícies,
les teves mans acaronant-me la meva cara,
els teus dits pels meus llavis,
abans dels que te'ls beses
i intentes menjar-me'ls de desig.

Trobo a faltar la teva pell,
tan suau, tan calenta, tan dolça
aquella pell que em feia sentir tranquil i feliç
que em donava tot el que necessitava
aquella pell que besava amb tant d'amor,
aquella pell que acariciava suau i lentament,
per poder gaudir del seu dolç tacte eternament

Trobo a faltar aquelles nits junts
aquelles nits que no ens podíem separar,
que ens besàvem, ens acariciàvem,
ens estimàvem sense parar,
aquelles poques nits dormint al teu costat,
somiant amb tu,
i al despertar-me trobant-te al costat
el meu cor volia sortir de dintre meu
per anar amb el teu,

Els meus ulls s'humitegen en pensar com et trobo a faltar,
a faltar els teus ulls, els teus llavis, la teva pell, les teves mans, ,
les teves dolces mirades, els teus saborosos petons, el teus tacte càlid, les teves meravelloses carícies, les nostres apassionades abraçades,
el sentir-me estimat, desitjat, feliç i acompanyat d'algú tan fantàstica com tu

Tan a prop, però tan lluny,
Uns carrers, però carrers que travessem i no ens veiem
Passo per davant de casa teva i el cor s'encongeix,
no tinc ni el valor per trucar-te des del carrer per tornar a veure't
m'he donat per vençut, no puc lluitar si tu no vols res,
per mi ho vas ser tot, i en aquells moments jo ho vaig ser per tu,
d'això n'estic segur, doncs estàvem tot el dia junts.

No em queda res de tu per poder recordar la teva imatge,
No tinc ni una trista foto per recordar-te,
només em queden les sensacions, i el dolç record del nostre amor
els records d'aquells dies i d'aquelles nits que no ens podíem separar,
el record del teu meravellós cos, dels teus fantàstics ulls,
de la teva orella tan especial, dels teus llavis tan bonics,
la resta se m'ha tornat fosc, tan fosc que no puc recordar la teva imatge.

Ara només queda continuar endavant i desitjar-te que siguis molt feliç,
sé que no serà amb mi, però saber que estàs bé i feliç ja em conformo i m'alegra.
Sé que ningú serà com tu, que ningú ocuparà el lloc que ja tens en el meu cor,
podrà aparèixer algú, però no seràs tu, ni serà les mateixes emocions
res serà el mateix, millor o pitjor, però no el mateix.

Doncs t'estimava com no he estimat a ningú.

I jo també sento un buit quan no estic amb tu,
d'això es pot dir amor
I per això no entenc que em deixessis amb aquestes paraules.

Ara faria 2 anys que estaríem junts....
Gràcies per tot el que em vas donar
i només puc dir-te que et trobo a faltar .


Comentaris

  • ..tan aprop..tan lluny[Ofensiu]
    ada | 28-09-2006 | Valoració: 10

    ..tan aprop..!!
    ..i tant..!!

  • amb un 10...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 03-09-2006 | Valoració: 10

    el sentiment d'enyorança pot amb mi ;)!

    petons

  • un 10[Ofensiu]
    Ribera Alta | 03-09-2006 | Valoració: 10

    crec q te'l mereixes! ahi va una 10. no t'aturis!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: