No hi ha amor per a tothom

Un relat de: mallorqueta
Des de petits ja ens eduquen amb la idea de que tard o d'hora acabarem trobant l'amor, que aquest provocarà un canvi en la nostra vida i farà que aquesta millori, et diuen que tots tenim una mitja taronja pel món i que l'únic que hem de fer és trobar-la, molts d'aquests diuen haver trobat l'amor, molts més diuen haver-lo perdut però pocs poden dir orgullosos haver-lo conservat.
I després, alguns, es demanen ,avergonyits pel que puguin pensar els altres, si realment aquest amor existeix .
Potser algunes d'aquestes poques persones, ja han trobat l'amor i l'han perdut, però dins aquest propi grup hi ha persones que ni tan sols han tengut l'oportunitat d'haver-lo perdut.
Perquè per aquestes l'amor no existeix, existeix per a tothom menys per ells, i a mesura que va passant el temps es van adonant de que si no troben ningú no és perquè tinguin una llista interminable de defectes, ni perquè el desamor hagi fet que no tenguin l'esperança de tornar a trobar el que un dia va arribar a ser amor. Simplement saben que aquella mitja taronja que correspon a cadascú s'ha extraviat,potser s'ha perdut, s'ha podrit o que simplement aquell any la collita no va ser bona i ni tan sols va arribar a existir.
I donant per suposat aquesta darrera opció, t'atures, cansat de cercar i cercar sense cap èxit l'amor que et corresponia, el qual mai va arribar a existir, et resignes i mires tota la gent que t'envolta, orgullós de que ells hagin tingut l'oportunitat ,ja no de trobar l'amor sinó almenys d'haver pogut creure en ell.
I mentre vas veien com la vida passa, com la gent s'enamora, després s'enganya, s'acaba desenamorant, es lamenta,es torna a enamorar i així succssecivament mentre tu t'ho mires tot des de d'una certa distància al veure que res d'allò t'arribarà a passar, però sense poder evitar que el fantasma de l'amor s'apoderi de tu, provocant així que enyoris ,amb certa tendresa i melancolia, una cosa que mai tendràs l'oportunitat de viure.

Comentaris

  • Hola mallorqueta ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-07-2012

    Sí. L'amor existeix i és la cosa més maravellosa del món si és correspost. Però també haig de dir-te que la convivència no és fàcil i es necessita un AMOR ( així amb majúscules ) per a superar tots els esculls que la vida ens va posant.
    Un relat ben escrit i que demostra una gran maduresa. Espero llegir-ne més.
    De moment t'envio una abraçada de benvinguda.

  • És una bona reflexió[Ofensiu]
    GiselaFV5 | 09-07-2012 | Valoració: 7

    Tot i així, crec que inclús les persones que no troben la seva mitja taronja sempre guarden una mica d'esperança en trobar-la, segueixen confiant en que algun dia apareixerà l'amor. I no sé si això és enganyar-se un mateix o no, però potser els humans necessitem confiar en que algun dia trobarem allò que desitgem per sentir-nos bé, no?

  • Els meus amics científics em diuen que...[Ofensiu]
    Quitus | 28-06-2012

    ... la possibilitat de que existeixin cultures extraterrestres es força elevat. Tanmateix, les enormes distancies que ens separen dins l'univers, fan que qualsevol contacte, sigui gairebé impossible.
    Amb la busqueda de la mitja taronja, succeïx quelcom similar. Si creiem amb aquest principi (que hi ha algú que encaixa perfectament amb nosaltres) hauríem de plantejar-nos dos coses: segur que ha de viure al mateix país que jo? segur que ha de viure en el mateix tram històric que ho faig jo?
    Potser sigui molt millor, pensar que la mitja taronja no existeix, s'acaba fabricant. Amb el temps, amb el coneixement mutu de la parella, però si alguna cosa sabem de les generacions actuals, es que les coses que necessiten temps per construir-se solen ser "mal considerades" o "mal vistes". Ho volem tot, i ara mateix. I a més sense cap mena d'esforç. Aprendre Coreà amb 10 minuts i conèixer/conviure/lligar amb la nostre mitja taronja.

l´Autor

mallorqueta

3 Relats

6 Comentaris

2117 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00