No és just...

Brrrrrrrrr… En resum.
Més explicat… Doncs voldria saber perquè ploro per algú que no s'ho mereix... Com pot ser que qui se suposa que més t'estima et miri els ulls i sigui capaç de mentir-te??? És una cosa que no podré entendre mai. El dolor que sento només pensar que mentre jo passava els dies plorant per ell i lluitant per tirar endavant la relació ell ja tenia una altra persona en ment... No és just.

Tots fem coses mal fetes, jo la primera... Però hi ha uns límits. No es pot fer l'amor amb algú a qui es té enganyat. No es pot enganyar tant a algú a qui s'estima. La única conclusió clara és que no m'estima. Que dur... Quin mal per dins cada cop que aquesta realitat arriba al pensament... Comença a l'estómac i acaba en llàgrima. No és just.

I per què pateixo per ell? Com pot ser que amb el que ha fet no l'hagi oblidat? Si realment l'odio... I tinc ganes de dir-li. Però alhora tinc por de perdre'l... Quina bestiesa... Por de perdre algú que ja no es té... Difícil d'assimilar eh... Però era d'esperar. Voler sinceritat i respecte és demanar massa.

I mentrestant ell? Suposo que al seu món, amb la seva gent i amb el pessigolleig d'enamorat pels missatges de la seva nova estimada. Fa mal eh... I ara què? Què he de fer? Dos dies incomunicats... I ben segur que ni tan sols hi ha pensat. Que trist. I jo plorant. Quina ràbia.... No és just.

Per què costa tant? Realment és tant difícil fer les coses ben fetes? Diuen que tothom amb qui es comparteix experiències deixa una marca en les persones... la seva ha de ser la del dolor? La de les mentides? La de la inseguretat?

De debò pensava que m'estimava. Que innocent... Massa utòpic tot. Però ara ja no té importància. O com a mínim per ell. És estrany oi? Veure com t'esborren sense ni adonar-te'n... I quan ho veus ja és massa tard, perquè ja no hi ets. Buff... És dur.

Les ganes de tornar a estimar a algú s'han evaporat. Per què patir en va? No val la pena. Però no me'l puc treure del cap... Per què l'estimo??? No vull sentir això... Vull oblidar-lo, no sentir aquest dolor mai més... I no puc. Tot el dia hi penso. Això encara em fa més ràbia. No s'ho mereix. No es pot tractar així les persones, no hi ha dret.

Quanta contradicció, no?? Són els pensaments.