nits

Cada nit faig el mateix.
A quarts d'una quan a la tele ja no fan res de profit, o s'ha acabat la pel·lícula em desplaço intentant no fer soroll per la casa, fins a la meva habitació. Obro la finestra de bat a bat, així entra una mica de la poca fresca que hi ha en aquests dies d'estiu tan calorosos. Normalment ja porto el pijama, així que de seguida apago tots els llums menys el de la tauleta de nit, que no té gaire potència, i mantinc l'esperança que des de darrere la porta no es pugui veure ni una escletxa de llum, així no saben que encara sóc desperta. Agafo el llibre que tinc al costat mateix, aquesta nit continuo entre les romàntiques pàgines de 'sentido y sensibilidad' de Jane Austen. M'endinso en la novel·la, encara sense entendre com encara puc soportar les històries romàntiques. Suposo que espero que aquesta sigui diferent de les típiques, que no em presenti el típic final feliç de cada parella.
En fi, m'estic una hora més o menys, fins que començo a notar que la son ja m'atrapa. Aparto en un racó el llibre i les ulleres, i apago el llum.
La suposada son que em semblava tenir, desapareix en la negror de la nit. No ho puc evitar, tinc la ment ben clara, i sé perfectament que encara em queden unes hores per aconseguir aclucar els ulls.
Els primers pensament se'n van a fer un resum del que ha estat el dia. Acostumo a acabar ràpid. Els meus llargs i solitàris dies d'estiu no dónen molt de sí.
I evidentment no em paro a pensar en el que m'espera quan em desperti al matí, serà el mateix de cada dia, pura rutina sense sentit.
Així que, no sé com m'ho faig, sempre acabo pensant en el mateix. Ell, o més aviat, els records que me'n queden.
Aleshores tot s'ensorra. De vegades vénen les llàgrimes que evito amagar durant el dia. D'altres, senzillament, miro de trobar una raó, un perquè de tot plegat. Sempre intentant no caure en la temptació de recordar tots els moments passats, que ara em persegueixen en els meus pitjors malsons.
Fins que no han passat ja unes hores (normalment són ja les tres tocades) no aconsegueixo tancar els ulls i intentar oblidar-me de tot. Només intentar-ho..
I així passo les nits. Entre records que encara no sóc capaç de guardar en un calaix i tancar-lo amb clau, i aquell punt d'esperança que sempre duc dins que em diu que tot anirà bé.