Cercador

Llista categories

Nit infinita

Un relat de: ::bruixeta::

Es de nit. I jo camino tranquil·lament pels petits carrers de la gran ciutat. De sobte, en passar sota la llum d'un fanal, una ombra m'avança i desapareix enllà.
Es de nit. I jo camino pensativa pels petits carrers de la gran ciutat. De sobte, en passar sota la llum d'un fanal, una ombra m'avança i desapareix enllà.
Es de nit. I jo camino preocupada pels petits carrers de la gran ciutat. De sobte, en passar sota la llum d'un fanal, l'ombra m'avança i desapareix enllà.
Es de nit. I jo corro atemorida pels petits carrers de la gran ciutat...

Comentaris

Afegir comentari

La foscor[Ofensiu]
Bonhomia | 07-12-2007 | Valoració: 10
La foscor, no sé per què, fa por. Ens podem sentir intimidats per una espècie de no-res que amb la imaginació transformem en alguna cosa, encara que no sempre definida, o una mica, o completament. És la paranoia. No som capaços de ser realistes i anar o estar tranquil.lament per o en un lloc acompanyats de la foscor. Si això augmenta considerablement, fins i tot pot arribar a ser un problema psicològic.
Però jo crec que raonant la situació, util.litzant el cap, podem anular-ho.

Sergi
està bé[Ofensiu]
ANEROL | 22-11-2007
aquesta repetició per arribar a la resolució, una por en crecendo amb una fugida